Em dic Oriana i soc una supervivent de càncer d’ovari de cèl·lules petites de tipus hipercalcèmic. Quan em van diagnosticar l’any 2011, hi havia una manca d’informació aclaparadora; sobreviure semblava impossible. El camí per trobar una teràpia curativa per a les nombroses recurrències va ser tumultuós i va requerir una inversió personal, familiar i financera important, i també sort.
Sense una guia clara, tot va ser assaig i error, sense proves en què basar-se. Aquesta és una malaltia molt agressiva que afecta dones molt joves. No hauria de ser qüestió de sort, sinó d’evidència; rebre el tractament adequat en el moment adequat, que permeti el millor grau de supervivència i qualitat de vida possibles. A través dels biobancs, tenim la possibilitat d’ajudar la comunitat de pacients i les futures pacients mitjançant més recerca que pugui conduir a millors teràpies, facilitar l’accés a assajos clínics, i millorar la prevenció i la detecció precoç.
Fa uns anys, vaig tenir l’oportunitat de contribuir amb la meva història clínica i les mostres biològiques. El procés va ser molt senzill i gratuït. A través de la comunitat de càncer d’ovari de cèl·lules petites a Facebook, vaig contactar amb l’equip de coordinadors del biobanc al Canadà. Em van ajudar a emplenar la informació de la qual no estava segura, vam fer una videotrucada i em van explicar com recollir les mostres de sang. Em van enviar la guia i els vials necessaris per a la recollida. Vaig triar un laboratori de la meva ciutat i els vaig explicar el meu propòsit. Va ser ràpid i espero que aquest petit gest permeti que la recerca ajudi a més pacients. Animo les pacients i supervivents a fer-ho per ajudar a avançar la ciència i retornar l’esperança a moltes pacients i famílies.
